Una geoestratègia valenciana? (I), per Tomàs Escuder

UNA GEOESTRATÈGIA VALENCIANA ? ( I )

Un territori com el nostre, petit i massa fragmentat en termes polítics ha de lluitar molt, moltíssim per aconseguir un mínim de presència. Presència que , en qüestió de supervivència es fa inevitable. I no  tan sols per poder existir políticament sinó  molt important, siga en el context que siga, com a entitat o entitats econòmiques i socials.

Els Països Catalans ho tenim difícil . O, dit de manera diferent, les dinàmiques dels nostres territoris  van a marxes distintes  i tenen realitats  socials i  culturals diverses.

Això pot ser un avantatge en segons quins marcs ens moguem. Però per a un que siga global, mundial, té greus inconvenients. Perquè lluitem des de desavantatges considerables. Un de ben important és el no tindre un estat propi. I més encara: estar enormement subordinats a un marc estatal que , per norma, no és quasi mai favorable a les nostres necessitats.

A més, el futur immediat pot ser distint del que és en aquests moments. Perquè els Països Catalans es veuen sota les influències diferents de polítiques distintes. En aquest terreny això com a mínim.

La necessitat d’una estratègia general per al conjunt dels nostres territoris no ha d’obviar, desinteressar-se de  les posicions i les necessitats de cada un d’aquests.

En aquests  petits articles no ens estendrem en tres forces que de manera clara afecten qualsevol estratègia .  Implícitament es considerarà en  això que escrivim que condicions com , per exemple, la demografia , el volum quantitatiu de la població a més d’altres variables, tenen un considerable valor. De forma similar la situació geogràfica i més concretament la condició simple de ser centre o perifèria per a les relacions de què parlarem.  O. igualment, la geografia, entesa en el seu sentit més ample, esdevenen condicionants que tenen una importància cabdal .

Dins aquest panorama ens centrarem ara en el País Valencià.

En realitat podríem anar analitzant les possibles estratègies en funció de l’espai. Òbviament un dels condicionants bàsics.

Les relacions amb el nostre nivell més immediat es veu sotmés o actuant dins l’entorn estatal. A ells ens hem de remetre per a qualsevol possible estratègia. Des que el PP ja no mana a les institucions valencianes les relacions amb el Principat o les Illes han millorat sensiblement. El treball a fer és encara enorme perquè els interessos de tot tipus ens empenyen i convenen en qualsevol sentit que mirem.

Però el cert és que, per raons diferents en cada un dels territoris germans, els avanços no són tants com haurien de ser . Catalunya immersa en el procés d’independència no té temps per reflexionar sobre les relacions futures amb nosaltres o amb les Illes.

Aquestes, amb el problema creixent del turisme massiu com temàtica a abordar de forma imminent, més un marc polític massa convuls, fragmentat i  recent, no pot mirar sinó molt per damunt les relacions amb el PV o el Principat.

Per  una altra banda cal no oblidar que anys i anys, segles de fet, d’estar sotmesos a una ideologia contraria a aquesta unió de mires i sotmesa al discurs estatal clarament enemic, és un fet que propicia l’oblit dels interessos comuns en benefici d’una mirada forània poc productiva per als nostres  països.

Actualment, malgrat algun petit avançament  es pot afirmar que les relacions interterritorials entren dins el qualificatiu  de covards o de dèbils. De vegades quasi inexistents, i això malgrat els nombrosos interessos comuns. L’aparició recent en els media del tema recurrent del corredor mediterrani no ens ha de fer oblidar eixa situació. Gran part del PIB de tot l’estat es genera en aquest entorn , a la qual cosa cal afegir una història ja llarga de contactes amb Europa i una tradició igualment ampla d’intercanvis amb el món gràcies a una major apertura tant de la societat en general com dels actors econòmics.

Les relacions amb l’estat són i han estat sempre de submissió  per part del poder valencià. De fet ens hem de preguntar si ha existit mai aquest poder com alguna cosa consistent dins Espanya.  Es  un tema llarg i que, sortosament, des de les eleccions del 2015 han sofert un canvi substancial. Certament que és molt poc de temps front als anys d’un poder aliè. I que, a més, només és, encara , un poder polític . L’econòmic només ha donat mostra de la seua particularitat des de fa no res. A propòsit del cèlebre corredor mediterrani o del finançament injust. Poc més.

Es però, un marc en el que caldrà mostrar una idea pròpia i adient al País i no la que només representa els interessos espanyols o del poder situat ací però actuant per a la nació espanyola. Per a una tal cosa cal situar el PV en el mapa, tal i com no es cansen de dir algunes forces . Forces que, per  una altra banda, sempre han acabat traint els interessos valencians. El partit socialista , majoritàriament n’és un bon exemple.

Possiblement les futures relacions estratègiques valencianes hagin de passar , dins el marc estatal, per una situació de força. Creant un problema , fictici o no, per a que des de Madrid aquesta terra siga considerada com li pertoca. Caldrà dir-los , tal vegada, aquelles paraules de Virgili “ Non illi imperium”, perquè certament l’estat no és la seua propietat 


                                  Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor