"Això és 'too much for me': el cosmopolitisme lingüístic", per Toni Barceló

(Font imatge i text: Lliure i Millor)

La vigília de Tots Sants em trobava sopant amb uns coneguts en un restaurant. El sopar va ser boníssim, però he de reconèixer que la conversa se’m va indigestar. Fa un parell mallorquí d’anys la nit de Halloween, que és una antiquíssima celebració d’origen celta exportada als EUA per la immigració irlandesa, era un relat que vèiem a les pel·lícules estatunidenques i prou. Ja ho podíem veure venir, però avui, sense saber ben bé com, els calendaris pràcticament la inclouen com si fos qualsevol altra celebració nostrada. Idò bé, la conversa anava per aquí. Un deia que el fet que les nines i els nins hagin adoptat el costum del trick or treat és un exemple d’invasió cultural; un altre afirmava tranquil·lament que «és només una festa més». Mentrestant jo bevia aigua i mirava d’enviar-me aquest darrer comentari.

Aquest mateix comensal, que va estudiar als EUA durant dos anys, també comentà que es riuen d’ell quan en pronunciar qualque cosa en anglès ho fa amb la fonètica d’aquest idioma i no pas amb la fonètica castellana, la seva primera llengua. La seva teoria és que la gent corrent –la gent que no ha estudiat als EUA?– el ridiculitza perquè pensa que ho fa per donar-se importància. Aquesta persona interpreta que quasi tothom qui l’envolta pateix de provincianisme i que per això censura la seva llibertat lingüística. Ell, un home blanc de mitja edat de classe benestant i amb formació universitària, en deu saber força, de diagnosticar aquest mal. Al capdavall és un cosmopolita.

Com que és un ciutadà del món, la seva intuïció lingüística superior li diu que parli un castellà ple d’interferències. En lingüística es distingeixen les interferències dels manlleus segons la necessitat que té la llengua B d’incorporar un element de la llengua A; és a dir, una interferència és un manlleu innecessari. El nostre protagonista, doncs, parla un castellà que té aquesta faiçó: Estoy focused en ello, Leave me alone, que necesito descansar, Yo me podría tomar algo y planear un pádel para next week, Todavía no puedo hablar con él porque no tengo esa data. En totes aquestes expressions els elements aliens a la llengua castellana són absolutament prescindibles, però segons la seva teoria ell parla així de la mateixa manera que Halloween «és només una festa més».

Però aquesta pretesa innocuïtat és un miratge, i un parany. En tota interacció comunicativa els interlocutors seleccionen els elements verbals i no verbals que creuen més convenients segons els seus propòsits, i això és vàlid tant si hi barregen components d’altres llengües com si no, perquè les normes del joc comunicatiu dicten que s’ha d’adaptar el registre i la forma del missatge a la situació comunicativa. Podria haver dit Estoy centrado en ello, Déjame en paz, que necesito descansar, Yo me podría tomar algo y planear un pádel para la semana que viene i Todavía no puedo hablar con él porque no tengo esa información; però en canvi s’estimà més dir focused, leave me alone, next week i data. No crec que al darrere d’aquestes decisions no hi hagi una intenció molt clara, com no hi ha res en el món que sigui gratuït.

El cosmopolitisme lingüístic amaga una categorització jeràrquica de les llengües i les cultures. Si preguntàssim al nostre protagonista quines diferències troba entre l’anglès i el català –o fins i tot el castellà– segurament ens diria, en el millor dels casos, que l’anglès és una llengua universal i el català, una llengua provincial. Malauradament les nocions que té una gran majoria de persones al voltant de la diversitat lingüística és la mateixa que si mai la lingüística no s’hagués emancipat com a disciplina autònoma. Actualment encara perviuen els esquemes etnocèntrics de la Il·lustració, una conseqüència teòrica dels quals és que el món suposadament es divideix entre llengües i cultures aptes i ineptes. Si per desgràcia hom és un parlant nadiu d’una llengua inepta, el millor que pot fer és renunciar-hi aviat i adoptar-ne una d’apta. Tanmateix si hi ha llengües que en dominen d’altres és a causa del poder que ostenten les cultures que les parlen. Ell en dirà cosmopolitisme, però jo, que estic totalment d’acord amb l’altre comensal, d’això en dic imperialisme.